En el capítol dos Tirant li declara el seu amor a Carmesina de una manera molt original mitjançant un espill, la veritat es que es una manera bonica de declari el seu amor, ixa part m'agradat bastant.
En aquest capítol hi han coses un poc cruels,sobre tot quan apareix la explicació de la mort del germá de la princessa en mans del duc de Macedónia. El que me pareix molt interesant es la batalla del principi del capítol tres ja que la descriu molt detalladament per a que s'entenga bé, es bastant entretenida. També m'agrada les frases que porten brodades en l'armadura els tres caballers, Ricard tenia No hi trobe cap ni centener, Diafebus, allò que als altres fa dormir a mi em desperta i per últim Tirant portava Qui bé està que no es menegue ; Qui seu en pla no té d'on caure i sobretot la manera de despedir-se que te el poble quan Tirant i tots els seus caballers partisen cap a l'alliberament de la ciutat.
En el capítol quatre té lloc una de les importants batalles d'aquest llibre on s'enfrenten el moros contra els cristians, es a dir contra l'exèrcit de Tristany.
Durant la batalla els cristians van acabar amb la vida de molts del moros i van destruir part de l'imperi d'aquestos, d'aquesta manera Tirant guanya la batalla contra els moros i per lo tant es vençut el Gran Turc. Aquesta batalla no me agrada molt perque hi han molts morts i me pareix que Tirant en ocasions com estes, es molt cruel i maligne, perque segur que hi havia gent del moros que perdut la vida sensa voler per la seva culpa.
No entenc perque després de la batalla el duc no vol parlar en Tirant, així que no puc opinar sobre això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario