Capítols 13 i 14

Per fi, s'acaba el llibre. D'aquestos últims capítols dir que La Viuda Reposada es una mala persona, i una gelosa, si tant li agrada Tirant que lluite per el seu amor d'una altra manera i no amb manipulacions!

De Plaerdemavida dir que les mans les te molt soltes...masa diria jo.

I clar com no, als fets ma comiade Tirant es un sanguinari! matar al negre quan aquest no te la culpa de res, que fort.

No tic res més que dir.

Au!

Capítols 11 i 12

Aquestos capítols final son més fàcils de llegir, pot ser siga perque saps que falta poc per a terminar el llibre...

Del capítol 11 no hi ha molt que comentar, per lo tant pase al 12 directament. Este, es molt graciós a més porta molt d'erotisme, per exemple la escena dels tres (Tirant,Carmesina i la Plaerdemavida) en el quart, quan Tirant està tocant les mamelles de Carmesina i aquesta se pensa que és Plaerdemavida. He dit que era graciós perque quan l'Emperador s'alça per vore perque la princesa a cridat d'ixa forma, aquesta li conta que és perque hi havia una rata en el seu quart.

Capítols 9 i 10.

Aquest capítol està plè d'erotisme per el somni de Plaerdemavida. La veritat es que els quatre, Tirant, Carmesina, Estefania i el Gran Conestable fan bona parella, el "rollito" que es porten m'agrada.La relació sexual per dir-lo de alguna manera entre Tirant i Carmesina m'agrada més que la dels altres dos, ja que es un poc més tradicional.
La despedida de Carmesina i Tirant es molt trista i dona molta pena, per cert a que es referix Carmesina quan diu t'ho concediré?ui ui uiiiiii!
Per primera vegada en tot el llibre Tirant me pareix bona persona, ja que guan el mariner el critica d'abant seu, NO el mata sinò que li perdona la vida i a més li regala un gipó de seda i trenta ducats,uohhh! impresionant! jaja.
En el capítol X, la batalla m'agrada per l'estratègia que utilitza Tirant o millor di el mariner. A pesar d'això la batalla es un poc embolic perque hi passen moltes coses, se repetix massa la palabra naus i galeres.
Hi ha una cosa que me fà gracia, quan el Gran Conestable a de elegir als millors soldats i no sap com, aleshores Tirant li ajuda i le diu que els que més lligada duguen la roba, ixos són els elegits.
Jajaja, que covard es el Gran Caramany no? no lluita i l'únic que sap fer es tirar a la mar a la seua filla amb totes les seus riqueses i acostar-se al llit de sa filla a esperar la mort. Però no, no va morir, gracies a una altra gran acció per part de Tirant. Al final d'aquest capítol se dixa caure que Tirant escomença a empitjorar..

Capítol 8

Si Tirant mata a moltes persones perque en aquest capítol diu que ell no pot matar a ningú presoner?no entenc molt això.
Açí puc vore que Tirant es un poc egoísta quan diu que per culpa de Diafebus ja no pot ser el senyor de l'imperi.
Hi ha una cosa bastant curiosa, perque Carmesina apareix durant els primers capítols i fins al 8 no torna quasi aparèixer?
D'aquest capítol m'agrada molt la carta que li escriu Estefania a Diafebus per saber si aquest a perdut la vida, es molt bonica i fa que te fiques en la pell d'aquesta i que per tant sents el que ella, dolor i desesperació pero no rebre noticies.

Capítol 7

Esta batalla que té lloc en aquest capítol es molt violenta desde el meu punt de vista, pareix que tant a Tirant como al rei d'Egipte no l'importa que la gente mora, amb tal de guanyar el de més no importa, no?
Tirant es bastant intel·ligent perque en totes les batalles du a terme una estratègia vençedora, com en aquesta. La veritat es que pese a ser una persona un tant cruel, te molta valentia, com a l'hora d'enfrentar-se contra el rei de Capadòcia.
Per un altra part, pot ser que els moros tinguen raó en moltes coses, però la traició o les traiciones millor dit, que es fan en la batalla, quan per exemple el duc de Macedònia ataca a Tirant, son coses sense valor moral i per lo tant no m'agraden.
La manera en que mor el rei de Capadòcia en mans de Tirant es un salvatjada per part d'aquest.
Ixes coses son les que fan que Tirant no m'agrade tant.
No se suposava que era una batalla a tota ultrança on a de morir un dels dos? aleshores perqué ningú dels dos mor?

Capítols 5 i 6

El capítol V me pareix bastant interesant, es un dels que més m'agrada perque s'entén perfectament. En aquest capítol els moros fan revisió de totes les coses i persones que han perdut en la batalla i per això acordaren que seria el rei d'Egipte el que terminaria amb la vida de Tirant, mitjançant una batalla a tota ultrança. La lletra de batalla que li escriu el rei a Tirant es bastant graciosa ja que aquest es creu molt superior en quasi tots el aspectes, pensa que guanyara la batalla i a més diu que la seua senyora posseeix més bellesa i és de més alt llinatge que la seua, la qual cosa es un poc exagerada. També he de dir que el rei d'Egipte te raó en algunes de les cosas que li reproxa a Tirant, perque jo el que no puc entendre es, si Tirant és tan bon cavaller perquè acaba amb la vida de tantes persones inocents? A tot aquesto he d'afegir que la vestimenta que portarà el rei d'Egipte en la batalla es molt estranya,i no m'agrada.

Capítols 2, 3 i 4.

En el capítol dos Tirant li declara el seu amor a Carmesina de una manera molt original mitjançant un espill, la veritat es que es una manera bonica de declari el seu amor, ixa part m'agradat bastant.
En aquest capítol hi han coses un poc cruels,sobre tot quan apareix la explicació de la mort del germá de la princessa en mans del duc de Macedónia. El que me pareix molt interesant es la batalla del principi del capítol tres ja que la descriu molt detalladament per a que s'entenga bé, es bastant entretenida. També m'agrada les frases que porten brodades en l'armadura els tres caballers, Ricard tenia No hi trobe cap ni centener, Diafebus, allò que als altres fa dormir a mi em desperta i per últim Tirant portava Qui bé està que no es menegue ; Qui seu en pla no té d'on caure i sobretot la manera de despedir-se que te el poble quan Tirant i tots els seus caballers partisen cap a l'alliberament de la ciutat.
En el capítol quatre té lloc una de les importants batalles d'aquest llibre on s'enfrenten el moros contra els cristians, es a dir contra l'exèrcit de Tristany.
Durant la batalla els cristians van acabar amb la vida de molts del moros i van destruir part de l'imperi d'aquestos, d'aquesta manera Tirant guanya la batalla contra els moros i per lo tant es vençut el Gran Turc. Aquesta batalla no me agrada molt perque hi han molts morts i me pareix que Tirant en ocasions com estes, es molt cruel i maligne, perque segur que hi havia gent del moros que perdut la vida sensa voler per la seva culpa.
No entenc perque després de la batalla el duc no vol parlar en Tirant, així que no puc opinar sobre això.

Tirant lo Blanc

He tardat un poc en fer el primer comentari del llibre, ja que me l'havia llegit l'any passat.
El faré ara encara que ja vaig per més de la mitad del llibre.
En el primer capítol, Tirant arriba a Constantinoble per ajudar a l'emperador i al seu poble, on es anomenat capità major. En aquest capítol Tirant veura per primera vegada a Carmesina, la qual està al costat de la ventana amb els seus pits descoberts.
A mí no m'agrada molt ixa part, no me puc creure que sols en verla ja s'enamore de ella, es a dir que no puga pensar en un altra cosa que no fora Carmesina.